I és possible que sigui cert, que tot es tracti de perspectiva, que no hi hagin blancs i negres, sinó simplement dies clars i dies foscos, ulleres de sol o ulls a l'aire...és possible que tot sigui neutre, que nosaltres escollim els matissos, que fins i tot li poguem escollir la banda sonora dels nostres actes. fins i tot és possible que realment poguem escollir els nostres actes, bueno, d'això encara no n'estic gaire convençuda, però, per què no? Que si tenim mala sort és per què no fem res per trobar-ne la bona. M'ha semblat detectar que s'ha de tenir una mica de morru, de jeta, per trobar aquesta bona sort (i tot i així diría que aquesta proposició no té perquè ser vertadera). El cas es que bueno, pots no tenir gaire sort però tot i així pots estar no del tot malament. I ara no sé si això m'hauria de portar a tenir més ganes de buscar una mica de bona sort, o si m'hauria de conformar i contentar amb aquest ocre, que no em desagrada del tot. Està bé anar amb peus de plom; però si aquest plom ni tan sols et deixa fer passes, potser és hora de replantejar-te lo d'aquestes sabates. O què?
Billie ♥
Fa por pensar que ja hem de prendre les nostres pròpies decisions, perquè ja no es tracta de preparar-nos per la vida, sinó de viure-la.
ResponderEliminar